Es deia Pedro Sampablo i havia nascut a Zamora l'any 1881. Als pocs dies de néixer els seus pares l'abandonaren al carrer. Va ser recollit en un hospici. Quan nomes tenia un parell d'anys el va adoptar una nodrissa de Villalcampo on va viure fins els nou anys. A l'escola era un noi espavilat i estudiós; va aprendre les primeres lletres amb molta facilitat. Quan la mare adoptiva deixà de rebre la subvenció hospiciana el va tornar a l' institució.

Però no va trigar a fugir. Va ser escolanet i desprès caixista, però també repartidor de “ La Gaceta Oficial”. Va estar a la població de Corrales (Zamora), Tordesillas (Valladolid) i finalment a Valladolid capital, on va ser mosso de quadra. Marxà desprès a Medina del Campo (Valladolid), Avila i Arévalo (Avila) on es va perdre en un immens bosc del que va tardar uns vint dies a sortir i on es va alimentar solsament de fulles i herbes.

Caminant per una carretera va coincidir amb un sergent, que anava a Madrid per cobrar les pagues que l'hi devien de la guerra de Cuba. La primera nit la van passar al “Cuartel de el Escorial”; aquella nit va sopar tant que, per falta de costum, es va posar malalt. La següent nit la van passar al ras, a la “Dehesa de Frascuelo”, però els vaquers els van fer fora.

A Madrid es va dedicar al mon dels toros. Volgué entrar al exèrcit, però no el van admetre per no donar la talla.

Es va casar el mateix dia que Alfons XIII, i va tenir sis fills.

Un dia va anar a Toledo a comprar una partida de vedells, però uns lladres li van prendre els diners i el van drogar. Pels efectes de la droga que li donaren els lladres i sense saber com, va aparèixer a les platges de Gijón. La seva família el donà per mort. Ell, portat pel seu orgull, no volgué tornar a casa en aquell estat i amb les butxaques buides, i va decidir anar a buscar fortuna a les Ameriques.

A Cuba, va ser peó a uns tallers; a Mèxic, cambrer i “avisador”, sense saber-ho, de lladres especialitzats en diligencies; a Brasil, va treballar en la construcció del ferrocarril.

L'any 1926 va tornar a la Península, va buscar infructuosament a la família i, cansat, va venir a Barcelona. A Barcelona va treballar en la construcció d'un túnel i mes tard a la casa Cros. Va acabar d'acomodador al cine Ramblas. Llavors es va fer un jurament: convertir-se en colomer fins el dia que trobés la seva família. Els seus primers coloms van rebre els noms dels seus sis fills.

Era ja famós a Barcelona, quan als anys 60 i, gracies a un programa de televisió, trobà de nou la seva família, però va resultar que la seva dona, donant-lo per mort s'havia casat amb el seu cunyat.

Va decidir tornar a Barcelona on va morir al cap de pocs anys.

Però, el que son les casualitats, l'any 1988 aquell home baixet va reviure en forma d'un gegant, El gegant de la colla de La Sagrada Família; En Pedro Sampablo, aquell home sense família, va passar a ser el gegant Pere, l'home dels coloms; i si visques veuria que te varies famílies. Les famílies que formen la colla de gegants i la seva parella, Pepa, la peixatera.

Pere t' estimem!!

(El nostre agraiment al Sr. Bartomeu Bonhora per implicarse a la recerca de fotografies i dades del Pedro Sampablo.)